Notícies de Santa Perpètua de Mogoda

L’1 d’octubre i la vaga general del 3 d’octubre son unes de les dos mobilitzacions de la nostre història. Al principat, el poble va desbordar l’estat espanyol, i també els càlculs tacticistes del sobiranisme governamental. Al País Valencià, a les Illes i a la Catalunya Nord, enmig de les amenaces feixistes, la solidaritat tornava a dibuixar el veritable abast de la nostra nació. El full de ruta processista ha fracassat i tenim el perill de  convertir-nos en un procés de negació autonòmic. Mentrestant, continua l’empitjorament de les condicions materials de vida de la classe treballadora.

La sobirania no és només un canvi de bandera i no és posar barreres ni fronteres enlloc. Sobirania és poder decidir en tot allò que és comú a totes. Si aquesta decisió es fa entre totes, de manera consensuada i atenent a les necessitats de la majoria i de cadascuna, això es diu democràcia. Per tant, la sobirania i la democràcia van diametralment en sentit contrari que la privatització i el capitalisme. Si volem avançar cap a la sobirania plena, hem de començar per recuperar tot allò que ens és comú i necessari per a la vida, com és la sobirania alimentària i la sobirania energètica.

No volem qualsevol llibertat.

No volem molles, volem el pa sencer. No volem autonomisme, volem la llibertat del nostre poble. No volem l'apropament dels presos polítics, volem la seva llibertat. No volem que marxi ningú, volem que tornin. No volem magnanimitat, volem sobirania. No volem representativitat, volem decidir-ho tot. Hem de seguir dempeus i no aturar-nos. Hem arribat fins aquí per reclamar el que ens pertany a totes. No volem qualsevol llibertat, volem la que ens deixi decidir sobre com construir-nos.

Que el nostre estil de vida basat en el creixement econòmic i consum il·limitat són insostenibles és una realitat que no mereix més dubtes i que no sorprèn ninguna.

El 14 d’abril del 1931 després d’unes eleccions municipals guanyades per partits d’esquerra i republicans al conjunt de l’Estat es proclamava la 2a República i s’iniciava un Procés Constituent. Foren anys on per primera vegada els diferents pobles de l’Estat i les seves classes populars van viure canvis reals cap a una societat més justa: sufragi universal per a les nostres àvies, creació d’una nova

Així començava l'últim comunicat de guerra de l'exèrcit feixista a la guerra del 36. Ni llavors, ni amb el règim del 78, ni ara amb el TS, el 155 i les forces d'ocupació i repressió, aquest Estat pot

Dissabte va venir a Sta. Perpètua, la Betlem C. Bel, activista feminista de fa anys, jove, forta, intel·ligent i molt didàctica.

L’1 d’octubre gent de diferents sensibilitats socials i polítiques va defensar amb els seus cossos el dret a l’autodeterminació. Front la repressió i agressions de la policia nacional i guàrdia civil va sorgir un poble unit, alegre, viu i combatiu que en la seva diversitat, va defensar la democràcia i el dret a votar, sense imposicions de la dictadura del Regne d’Espanya i el seu règim franquista monàrquic del 78. Milions de persones, sense por, van sortir al carrer en un ambient festiu i pacífic per defensar el dret a decidir lliurement què volem ser.

Algunes apostem per un nou país, una nova República social on tot allò necessari per a una vida digne sigui de propietat col·lectiva amb l'únic objectiu de satisfer les necessitats de cadascuna amb les

Quan polítics i Societat civil volen contradir el sistema establert, aquest respon empresonant-los amb una Audiència Nacional hereva d’un tribunal franquista com el Tribunal de Orden Público. Quan s’aproven lleis socials per millorar el be comú, i al sistema no li interessa, respon rebutjant-lo amb una altra Tribunal Constitucional, manipulat pel mateix govern espanyol hereu directe del franquisme. Quan un poble vol decidir el seu futur, el sistema respon amb violència. Quan el poble surt al carrer, el sistema l’ignora.

Pàgines